Cabestany VS Barça (Català)

 


Cabestany en el Vendrell



El club mès titulat de sempre en hóquei patins contra el entrenador mès titulat de l'última dècada. Dels vint partits jugats, Cabestany ha guanyat sis (sense comptar amb triomfs guanyats desprès dels 50 minuts de joc), dos d'ells a eliminar i altres dos en la final de la Copa del Rei, davant del Vendrell, fent tres els titols que el Barça no va guanyar degut de les derrotes davant el actual entrenador de l'Oporto. De les ontze derrotes, tres van ser en partits a eliminar.

Tenint en compta que cap dels partits, en la meva opinió, Cabestany va tenir millor equip, el objectiu d'aqueste article és entendre el segret per tant èxit contra el club català. Que va faltar en el Barça que serìa el favorit? Un Vendrell-Barça va ser diferent de un Breganze-Barça? Jugar davant Edu Castro és diferent de jugar contra Ricard Muñoz? Analitzo set partits, cinc amb Porto, un amb Vendrell i un amb Breganze, on busco diferents detalls en cada partit i similituds (o no) en la gestió del equip i en la història de cada partit.

Cronologia:
Vendrell 2010-2011 (vs Ferrán Pujalte)
OK Liga: 0-6 D e 4-3 V

Vendrell 2011-2012 (vs Gaby Cairo)
OK Liga: 1-4 D, 2-8 D

Vendrell 2012-2013 (vs Gaby Cairo)
OK Liga: 2-4 D, 3-4 D/Semi-finals Copa del Rei 7-3 V

Vendrell 2013-2014 (vs Ricard Muñoz)
OK Liga: 3-8 D, 1-5 D/Final Copa del Rei 6-3 V/Semi-finals de la Supercopa del estat espanyol 3-6 D

Breganze 2014-2015 (vs Ricard Muñoz)
Semi-finals Lliga Europea 1-5 D

Porto 2015-2016 (vs Ricard Muñoz)
Fase de Grups Lliga Europea 1-0 V, 2-1 V

Porto 2016-2017 (vs Ricard Muñoz)
Fase de Grups Lliga Europea 2-1 V, 1-3 D

Porto 2017-2018 (vs Edu Castro)
Final Lliga Europea 2-4 D

Porto 2018-2019 (vs Edu Castro)
Semi-finals Lliga Europea 1-1/Final Copa Continental 3-3/Copa Intercontinental 4-4

Cabestany amb Jepi Selva en el Vendrell. Foto: L'esportiù


Primer Partit - Semi-finals de la Copa del Rei 2013 (Oviedo) 7-3 V
Barça: Egurrola (P), Nalo García, Panadero, Torra, Ordeig, Álvarez, Miras i Gual. Entrenador: Gaby Cairo

Vendrell: Molina (P), Albesa, Jepi Selva, Xavi Barroso, Xavi Costa, Ángel Rodríguez, Óscar Ruíz i Jordi Aragonés


Cabestany guanya abans del partit començar, construint un dels millors equips que ha hagut des de sempre. Des de la primera temporada en l'OK Liga (2010/2011), s'han quedat només Óscar Ruiz i Albesa. Va fitxar Xavi Costa i Ángel Rodríguez al Tenerife en la temporada passada i Selva i Barroso al Blanes i Barça, respectivament, en 2012/2013. Guanya el seu primer títol de la seva carrera en Oviedo, guanyant sense dubtes el Barça en les semi-finals. Algunes notes:

1) L'esquelet del Vendrell (Rodríguez, Albesa, Selva, Barroso i Costa) es va revelar mès fort individualment que tot l'equip del Barça. El numero de jugades individuals ofensivas i defensivas que el Vendrell ha guanyat és considerable.

Vendrell:
1x1 Atac guanyat: 13
1x1 Atac perdut: 4

Barça:
1x1 Atac guanyat: 8
1x1 Atac perdut: 12

Xuts:
Vendrell: 17
Barça: 27

Mitja-distància:
Vendrell: 6
Barça: 17

2) Cabestany canvia tot l'equip. Tot i que es pot veure menys capacitat de Ruíz i Aragonés, son col·lats en pista, en un partit a eliminar, demonstrant confiança en tots els jugadors.

Numero de substituicions:
Vendrell: 5 (1ª meitat) i 7 (2ª meitat)
Barça: 5 (1ª meitat) i 4 (2ª meitat)

3) Xavi Costa, millor jugador en pista, ha jugat la primera meitat del primer temps i tot el segon temps. Cabestany ha demonstrat estratègia deixant-lo mès temps de fora en el primer temps i apostant en la fase decisiva del partit. Xavi Costa va fer un partidaç ofensiu e defensiu. Coincidència o no, Panadero juga també els 25 minuts del segon temps, jugant els primers 15 del primer, és a dir, idèntic a Costa. Barroso també va ser altre element molt utilitzat, després d'haver descansat només sis minuts en la segona meitat i l'últims deu del primer temps.

4) Un dels aspetes col·lectius més positius del joc del Vendrell és la manera de tenir la bola. Es dona poc al risc de perdre la bola en zona perillosa/contra-atac. Aposta molt en tocar o fer progressió amb la bola de manera vertical, pels valles.

5) En la defensa, el Vendrell ha canviat amb molta frequència el sistema defensiu. Mai ha estat perdent i empatat només al principi, però un punt interessant és que, com podem veure abaix, en la segona meitat, només amb un gol de avantatge (4-3), el Vendrell que ha defensat molts cops amb rombo, mai l'ho ha fet quan la diferència era només d'un gol. És a dir, amb el resultat incert, ha arriscat i ha pujat la defensa, jugant sense por de patir un'altre gol. Puc dir que una defensa rombo, mès pacient, en un moment on l'adversari estava guanyant confiança amb dos gols que han posat el marcador amb vantatge de només un gol, podria donar encara més confiança al Barça. Va succeir que el Vendrell va continuar a ser l'equip més fort i va fer més gols fins al 7-3 final.

La defensa de rombo només es va fer quan el Barça organitzava l'atac en mitja pista. Sempre que la bola anava darrere de la porteria del Vendrell, la defensa passava de rombo a HxH. Desafortunadament per el Barça, no van aconseguir veure aquesta situació a punt de forçar el joc darrere de la porteria de Molina, insistint en l'organització de l'atac a mitja pista i fent favorable la tasca de la defensa contrària. L'atac a la defensa rombo també s'ha demostrat molt feble.

Vendrell defensant en 4x4 organitzat:
1 Rombo VS 2 HxH
Primera meitat:
1-2-2-2-2-1-1-2-1-2-1-2-2-2-2-2-2-2-1-2-1

Segunda meitat:
1-2-1-1-2-2-2-1-2-2-1-1-1-1-2-2-2-2-2-2-2-2-2-1-2-2-2-2-2-2-2-1


Presentació en el Breganze. Foto: L'esportiù


Segon Partit - Semi-finals de la Lliga Europea 2015 (Bassano) 1-5 D

Barça: Sergi Fernández (P), Álvarez, Panadero, Gual, Pascual, Torra, Barroso, Raul Marín i Nalo García. Entrenador: Ricard Muñoz

Breganze: Gnata (P), Adroher, Tonchi De Oro, Cacau, Mattia Cocco, Giulio Cocco, Sérgio Silva i Stefano dal Santo.

Dels partits analitzats, aquell on la diferença de qualitat dels equips és més gran. En el seu primer any en Itàlia, ha fitxat Giulio Cocco, Gnata (els dos del Valdagno) i Adroher venint de Réus. 

1) Barça ple de grands jugadors i millor defensivament amb Ricard Muñoz, comparant amb Gaby Cairo. Una defensa molt agressiva, pressionant molt alt en la primera meitat. El Breganze, posant en joc la mateixa tàctica del Vendrell, jugant prop de les valles per evitar contra-atacs, buscant tocar la bola en zona central amb recepció de bola de manera segura, d'esquena girada a l'adversari i amb patinatge en direcció atac-defensa. Amb el temps passant, el Breganze s'ha revelat cada cop amb més dificultats a tenir la bola i encara més lluny de organitzar moviments de atac a la porteria contrària.

2) En el final de la primera meitat (minut 19 i 21) el Barça fa dos gols, els dos en inferioritat numèrica, en un moment on el Breganze voldria aprofitar aquesta superioritat numèrica per pressionar i probar a fer el primer gol, que canvaria i molt la situació del partit. En aquestes dos moments, el Barça confirma la seva superioritat individual. De fet, poques 1x1 el Barça ha perdut defensivament i, al contrari, el Breganze ha aconseguit guanyar (De Oro va ser el més desenvolupat sobre aquest tema). Aquest canví en el marcador va fer molta diferència perquè jugar amb vantatge en el marcador (encara mès si ets el favorit a triomfar) és diferent de jugar en desavantatge (mès estressant la constant busca per canviar el resultat, donant mès espais a l'adversari que, tenint qualitat, pot aprofitar sense perdó).

1x1 guanyat: Breganze-Barça 3-4
1x1 perdut: Breganze-Barça 7-3

3) Mitjes ofensius en l'atac organitzat del Breganze: joc darrera de la porteria o bloqueig en el mitg de la mitja pista. Els dos gairebé sempre resolts pel Barça, molt agressiu quan atacant la bola.

4) El Breganze ha tingut cinc faltas directas/penaltis, sense fer cap gol. El mateix ha passat amb el Barça.

5) El Breganze, tot i això de estar perdent durant tota la segona part, mai ha probat una defensa més alta, expecte quan en superioritat numèrica. Els dos gols concendits en superioritat en el primer temps potser han tallat la confiança defensiva de l'equip que, mateix perdent, ha preferit no pressionar. El Barça ha aprofitat per fer llargas possessions de bola, tocant sovint la bola de manera vertical i ocupació máxima dels espais en la mitja pista ofensiva, proporcionant una segona meitat del partit sense història.

6) Similar al primer partit analitzat, Cabestany canvia molt els jugadors, jugant amb set + porter, encara que no hagués la mateixa qualitat de un jugador (Dal Santo) amb respecte als altres.


Cabestany amb Lau López i Renato Garrido en el seu primer any en el FC Porto. Foto: RTP


Tercer partit - 4ª Ronda de la Fase de grups de la Lliga Europea 2015/2016 (Barcelona) 1-2 V

Barça: Egurrola (P), Gual, Pascual, Ordóñez, Panadero, Álvarez, Barroso i Xavi Costa. Entrenador: Ricard Muñoz

Porto: Nélson Filipe (P), Nalo García, Gonçalo Alves, Jorge Silva, Hélder Nunes, Rafa, Telmo Pinto i Vítor Hugo.

Primera temporada de Cabestany en Porto. Que diferèncias? En aquest partit, molt poques. Similar al primer partit analitzat (amb Vendrell), Cabestany té armes individuals molt pareguts al Barça. Tot i això, juga de la mateixa manera com ha jugat en els dos partits analitzats abans, és a dir, es posa en una posició de especulació. En el 4x4 ofensiu, la bola es juga en els espais que el Barça permet (zones laterals principalment) o passades curtes en mitja pista. Com el Barça ha permet molt joc darrere de la seva porteria, el Porto ha aprofitat las moltas situacions de finalització començadas allà, permetent las transicions defensivas seguras. En 4x4 defensiu, molt tancat (amb sis moments de defensa en rombo), molta preocupació en les transicions defensives i molta velocitat en les transicions ofensives.
 
El Barça de Muñoz és també diferent del Barça de Castro, no solament pels jugadors que té, però també per la manera de jugar. No tinc grands dubtes que el Barça de Castro, principalment el de 2019/2020, és el millor des de la generació dels germans Paez, Gaby Cairo, Borregán i Benito. El Barça de Muñoz té menys capacitat individual ofensiva i, al mateix temps, arrisca més defensivament (ha pressionat a tota la pista en aquest partit) i, específicament en aquest partit, ha tingut imenses dificultats en la recuperació defensiva. El Porto també no va tenir el mateix equip que té avui, on va tenir el quartet fantàstic, potser en els seus millors temps (Nalo, Hélder, Gonçalo i Rafa).

Dades (no incloses numeros de quan havia inferiotat numèrica en pista)
Atac organitzat 4x4:
Barça: 49
Porto: 40

Atacs curtes i contra-atacs:
Barça: 23
Porto: 19

1x1 ofensiu guanyat:
Barça: 3
Porto: 6

1x1 ofensiu perdut:
Barça: 1
Porto: 5

Atac darrere porteria sense oposició:
Barça: 8
Porto: 14

Ataque darrere porteria amb oposició:
Barça: 20
Porto: 9

Bloquejos aprofitats per fer xuts:
Barça: 1
Porto: 2

Defensa en rombo:
Barça: 0
Porto: 6 (Atacs del Barça nº 3, 8, 12, 18, 20, 36 i 38)

Quart Partit - Final de la Lliga Europea 2018 (Porto) 2-4 D
Barça: Egurrola (P), Ordóñez, Panadero, Álvarez, Pau Bargalló, Pascual, Barroso e Alabart. Entrenador: Edu Castro

Porto: 
Grau (P), Gonçalo Alves, Nalo García, Rafa, Hélder Nunes, Jorge Silva, Baliu i Telmo Pinto.

Després de dos temporades jugant contra el Barça de Ricard Muñoz, en la fase de grups (veure aquí també l'anàlisi al Porto 1-0 Barça, en portuguès), amb tres triomfs i una derrota, Cabestany i el Porto començan una sèrie de quatre partits a eliminar contra Edu Castro. En els cinquanta minuts trobem una derrota (Final de la Lliga Europea 2018) i tres empats (Copa Continental 2018, Copa Intercontinental 2018 i Semi-finals de la Lliga Europea 2019). Veuent, no solament pels resultats, però també pel partit jugat en si mateix, s'ha quedat clar que la estratègia de joc de Cabestany seria més convenient davant un joc menys prudent de Muñoz (encara que el Barça de Muñoz va tenir una gran capacitat de pressió defensiva) que davant a Castro.

Els partits contra Castro han tingut dos escenaris diferents. El escenari de intensitat i molts atacs ràpids com el cas de la final de la Lliga Europea i de la Copa Intercontinental, i altres partits on va regnar el 4x4, el bloqueig seguit de xut de mitja-distància, amb situacions de dos a tres contras consecutius per equip, seguit aviat de 4x4, i poques situacions 1x1.

Amb mès qualitat en la plantilla respecte a numeros, hauría tota la lògica continuar el sistema de rotació utilitzat anteriorment en Vendrell i en Breganze. Aixì va seguir fent, tot i que es veu una gran diferència qualitativa entre Hélder Nunes, Nalo García, Rafa i Gonçalo Alves i els altres elements de la plantilla. En la porteria ha tingut sempre bons porters (Molina, Gnata, Filipão i Grau) i mai ha perdut degut a ells.

Aquest partit de la final de la Lliga Europea va ser el que el Porto va estar mès lluny del triomf respecte al resultat però potser aquell partit on va tenir mès domini davant al Barça. Als catalans els ha valgut l'eficàcia.


Dades (no incloses numeros de quan havia inferiotat numèrica en pista)
Atac organitzat 4x4:
Barça: 48
Porto: 54

Atacs curtes i contra-atacs:
Barça: 23
Porto: 23

1x1 ofensiu guanyat:
Barça: 5
Porto: 4

1x1 ofensiu perdut:
Barça: 2
Porto: 1

Atac darrere porteria sense oposició:
Barça: 7
Porto: 14

Ataque darrere porteria amb oposició:
Barça: 10
Porto: 12

Bloquejos aprofitats per fer xuts:
Barça: 2
Porto: 2

Foto: O Jogo

Cinquè partit - Final de la Copa Continental 2018 (Barcelos) 3-3
Barça: Egurrola (P), Álvarez, Panadero, Gual, Pau Bargalló, Alabart, Pascual, Rodrigues i Nil Roca. Entrenador: Edu Castro

Porto: Nélson Filipe (P), Nalo García, Gonçalo Alves, Rafa, Giulio Cocco, Poka, Hélder Nunes i Telmo Pinto.

Una de les característiques més forts de alguns enfrontamens Cabestany-Castro és la concertació entre els equips. És a dir, dels moments de joc, es divideix en molts moments consecutius de cautela (4x4), sense buscar superioritats numèriques però esperant que el adversari, quan ataca, els doní contres quan perdre la bola, fent una transició defensiva menys aconseguida. En aquest moment, entre dos a tres situacions seguits per cada equip de contra-atacs e després, tornem al 4x4 organitzat. Pareix combinat entre els equips.

Aquest partit va ser la còpia perfecta d'aquesta explicació. Pocs moviments atacants (atac organitzat basat en moviments entre dos jugadors: bloqueigs i finalització des de lluny), molt 4x4, algunes situacions d'èxit de dos a tres contra-atacs seguits per cada equip - principalment a mig de cada meitat.

Sisè Partit - Final de la Copa Intercontinental 2018 (San Juan) 4-5 D
Barça: Sergi Fernández (P), Egurrola (G), Álvarez, Panadero, Gual, Pau Bargalló, Alabart, Pascual, Rodrigues i Nil Roca. Entrenador: Edu Castro

Porto: Grau (P), Nalo García, Gonçalo Alves, Rafa, Giulio Cocco, Poka, Hélder Nunes i Telmo Pinto.

Aquest partit és l'antagonisme de l'anterior. Va ser clarament el millor partit entre els dos equips i, per a mi, un dels millors partits de sempre de hóquei patins, en lloc sagrat, ple com sempre. L'intensitat va ser brutal, els gols han aparegut, els equips han volgut fer gols sense que hos pateixin, pressionant molt el portador de la bola. Per el Porto va ser, potser, el millor partit davant el Barça, tot i això, va ser en la meva opinió el millor Barça de tots els partits davant el Porto.

En la meva opinió, la busca de seguir jugant prop de les tanques de fon (inclós enrere de la porteria) ha ajudat a millorar la qualitat del partit. Com els equips han probat a pressionar el portador de la bola al màxim, si els jugadors van estar props de la porteria contrària naturalment que els 1x1 van passar mès sovint.


Dades (no incloses numeros de quan havia inferiotat numèrica en pista)
Atac organitzat 4x4:
Barça: 43
Porto: 47

Atacs curtes i contra-atacs:
Barça: 21
Porto: 22

1x1 ofensius guanyats:
Barça: 7
Porto: 1

1x1 ofensiu perdut:
Barça: 4
Porto: 11

Ataque darrere porteria amb oposició:
Barça: 9
Porto: 7

Ataque darrere porteria amb oposició:
Barça: 15
Porto: 12


Cabestany i Nalo García en la final de la Lliga Europea 2019, en Lisboa. Foto: Record



Setè Partit - Semi-finals de la Lliga Europea 2019 (Lisboa) 1-1
Barça: Sergi Fernández (P), Álvarez, Panadero, Gual, Pau Bargalló, Alabart, Pascual, Rodrigues i Nil Roca. Entrenador: Edu Castro

Porto: Grau (P), Nalo García, Gonçalo Alves, Rafa, Giulio Cocco, Poka, Hélder Nunes i Telmo Pinto.

Una còpia del cinquè partit, però amb un petit canvi. Una inversió major del Barça en el sistema 1+3, donant molta dinàmica i mès superioritat també en l'atac organitzat 4x4 - i donant també el gol -, seguint d'una desinversió de la mateixa situació - no vaig entendre perquè - després de fet el seu gol.

1) Atacs començats enrere de la porteria adversària:
Barça: 10 (6 sense oposició i amb temps per decidir)
Porto: 6 (6 sense oposició i amb temps per decidir)

Assistèncias fetas començant enrera de la porteria:
Barça: 1 (significa que quan el jugador tenia la bola enrera de la porteria buscava no tant la finalització immediata però la liberació del espai proper a la mitja-pista per fer xut, aprofitant, a cops, de bloqueig)

Porto: 4

2) Contra-atacs. Molt pocs contra-atacs per un partit d'hóquei. Com he ja dit, els equips han hagut molta cautela, tenint petits moments de dos/tres contra-atacs consecutius per cada equip.

Contra-atacs en superioritat numèrica:
Barça: 5
Porto: 4

3) 1x1
Barça: 2
Porto: 3

Recordar, per exemple, que en el primer partit (Vendrell-Barça), hem tingut 21-16 de 1x1. Molta diferència que fa aquest partit mès equilibrat, mès prudent i menys interessant.



CONCLUSIÓ
Cabestany és per a mi un entrenador especial. Enllà de la introdució de novas ideas en la Lliga Portuguesa (principalment l'insistència de jugar darrere de la porteria contrària), sempre vaig considerar-ho un gran entrenador degut a la seva capacitat de guanyar titols sense tenir la millor plantilla de la competició.

En el Vendrell, amb menys arguments financers que en Breganze o en Porto, ha tingut ulls per buscar grans esperances que, mès tard, s'han fet valors segurs del hóquei mundial. En Breganze va fer el mateix respecte a Gnata i Giulio Cocco. En Porto, ha plegat en una gran generació de esperances del hoquei portuguès i els ha portat a la confirmació com jugadors top, afegint també els titols. Amb excepció de Nalo García, mai ha fitxat jugadores segurs com facin el Benfica o Sporting.

Tinc dintre el meu cap que, quan un equip o un club és millor que l'altre, si el millor no guanya és sempre seu demèrit, perquè va ser el equip que tenia millors condicions. Aixì, penso que Cabestany ha tingut una capacitat de fitxar bons jugadors que altres equips mès forts no l'han tingut, construint una plantilla molt bona, e aprofitant el demèrit dels mateixos clubs dins la pista, especialment el Barça abans de Castro.

Ja ho vaig fer aquesta pregunta, però no m'ha agradat la resposta. Va ser inconclusiu. Sigo sense saber si ell fitxa els jugadors que fitxa perquè, dins totes les possibiltats, són aquestes qu'ell vol, o perquè no té arguments financers per fitxar altres que acaben en el Benfica o Sporting. Penso que el Benfica i el Sporting tenen una lògica de fitxatges de jugadors segurs (Gil, Nicolia, Ordóñez, Lamas, Caio, Marin, Platero, Toni Pérez, Adroher, Casanovas, entre altres), mentre que el Porto fitxa jugadors amb futur però que encara no s'han afirmat en el panorama del hoquei mundial (excepció a Barroso i Nalo García) i, quan dic això, parlo de titols. Tot i que naturalment no solament els titols facin un jugador, és clarament el principal objectiu de qualsevol jugador.

És veritat que no és una raó per la qual Cabestany no tingui titols, però la questió és: podria Cabestany tenir més titols i amb més comfort se haguessi altra lògica de fitxatges?

Comentários